Quan el teu comprador vol desistir, el pas 1 del portal li demana el correu i el número de comanda, i li envia un enllaç d'accés. Perquè ningú faci servir aquell formulari per temptejar comandes alienes ni per inundar de correu una adreça, returnEasier limita quantes peticions accepta per correu i per adreça IP. Aquell límit es recolzava en un servei extern i, fins avui, una caiguda d'aquell servei s'enduia el pas 1.
Què passava abans
Si el servei del límit no estava disponible —un tall de xarxa, un error seu, una quota esgotada—, la petició del comprador acabava en un error del portal. És a dir: un problema aliè a la teva botiga i aliè a returnEasier deixava sense funcionar el botó de desistiment, justament el que la normativa europea exigeix tenir sempre a mà.
I era invisible: es veia com una fallada genèrica del portal, sense res que assenyalés el límit com a causa.
Què fa ara returnEasier
A les superfícies del flux legal, returnEasier espera el servei extern com a màxim 2 segons per comprovació. Al pas 1 hi ha dues comprovacions seguides —una per adreça IP i una altra per destinatari—, així que en el pitjor dels casos l'espera voreja els 4 segons. Si en qualsevol d'elles el servei no contesta, o contesta amb un error:
- Cancel·la aquella consulta —ja no queda cap petició penjant— i aplica el seu propi límit, el que porta a dins el servidor que està atenent la pàgina.
- El comprador continua el seu desistiment i rep l'enllaç d'accés com qualsevol altre dia.
- Passats 30 segons des de la fallada, torna a provar el servei extern i, si ja respon, el fa servir un altre cop. I si l'avaria s'allarga, queda registrada perquè la vegem.
El límit propi és més bast que l'extern: cada servidor porta el seu compte i aquell compte es reinicia. Acota l'abús pitjor que el servei extern, i infinitament millor que no tenir límit, cosa que no és una opció: returnEasier no serveix el pas 1 sense cap límit.
Un límit d'abús no és un control legal
És la decisió de fons i val la pena dir-la en veu alta: el límit de peticions existeix per frenar l'abús, no per autoritzar l'exercici d'un dret. Quan les dues coses xoquen —un tercer caigut contra un comprador que vol desistir—, guanya el comprador. El dret de desistiment de 14 dies i el botó «Desistir del contracte aquí» no poden dependre de si un proveïdor té un bon dia.
La devolució comercial es comporta al contrari, expressament
Al flux comercial —«Gestionar devolució», els canvis, els vals— i a la pujada de fotos, el comportament és l'oposat: si el servei del límit falla, la petició es rebutja. No és un descuit, és l'altra meitat de la mateixa decisió: allà no s'exerceix cap dret legal, la gestió és voluntària i esperar uns minuts no costa res a ningú. El que veu el comprador encara no està igual de polit als dos llocs: en pujar fotos apareix un error que el convida a tornar-ho a provar, mentre que al pas 1 del flux comercial surt l'error genèric del servidor. En tots dos casos la sortida és la mateixa: tornar-ho a provar en uns minuts.
Què has de fer
Res. Ja està aplicat, en tots els plans i en els 7 idiomes. Si algun dia un comprador et diu que el portal li ha donat un error, a solució de problemes tens què mirar primer; i si vols repassar el pas a pas que veu ell, és a com desistir d'una compra.